Teràpia cognitivoconductual
La teràpia cognitivoconductual és una de les bases des de les quals treballo, especialment quan apareixen ansietat, TOC (EPR), hipervigilància corporal, pensaments repetitius o conductes d'evitació i control. Ajuda a entendre com es relacionen el que penses, el que sents, el que passa al cos i la manera com respons.
Però per mi no es tracta d'aplicar tècniques de manera rígida ni de “pensar en positiu”. Es tracta de comprendre què manté el malestar, quins intents de solució han deixat d'ajudar-te i com començar a construir respostes més lliures, flexibles i sostenibles.
Què pot aportar la teràpia cognitivoconductual
Aquest enfocament pot ajudar-te a identificar patrons que es repeteixen: anticipació, rumiació, comprovacions, evitació, hipervigilància, autoexigència o por a la incertesa. A partir d'aquí, el treball no consisteix només a canviar pensaments, sinó a canviar la relació que tens amb ells, amb el teu cos, amb les teves emocions i amb allò que tems.
Una base amb mirada humana i sistèmica
Treballo amb una base cognitivoconductual, però integrada amb una mirada sistèmica, relacional i contextual. Això vol dir que no miro el símptoma aïllat de la teva història, els teus vincles, el teu cos o el teu moment vital.
Quan té sentit, també integro eines de mindfulness i teràpia focalitzada en la compassió, perquè el procés no sigui només entendre o fer, sinó també aprendre a estar amb tu d'una altra manera.
Estructura sense rigidesa
La teràpia cognitivoconductual pot aportar estructura, claredat i eines concretes. Però el procés necessita adaptar-se a tu: a la teva història, al teu ritme i al que avui pots sostenir.
La teràpia pot ajudar-te a entendre millor el que et passa, reduir respostes automàtiques que mantenen el malestar i recuperar més espai per viure.